Nit de Contraban a la Muntanya Maleïda

El silenci natural del poblet pirinenc de Tor es veu trencat pel rugit dels potents motors de catorze tot terrenys Range Rover, que en perfecta formació enfilen la pista forestal en direcció Andorra, dirigint-se cap al camí de Pleià, propietat de Sansa. Tots de color negre setinat equipats amb pneumàtics de claus, defenses per tot arreu, i una llarga antena de ràdio que sobresurt del costat davanter esquerre de la carrosseria, plegant-se al capdamunt del sostre tot embarrat d'una estructura que dóna forma a una graella per carregar-hi embalums.

Els vidres foscos dels vehicles no permeten identificar-hi els ocupants, però se n'intueixen unes siluetes indicatives de que a cada cotxe només hi viatgen dues persones; xofer i acompanyant, a la filera de seients del darrera no es veu ningú perquè simplement el seient posterior no hi és. Tots els 4x4 duen plaques de matrícula andorranes, cosa poc comú quan no es tracta de contrabandistes organitzats en grup.

 

  

 
Tot just en despunta l'albada d'un fred matí de principis d'octubre i, la fina capa de neu que ha caigut la darrera nit, ho enfarina tot deixant una imatge digna d'estampa nadalenca. La primera nevada de la tardor, indicativa que l'hivern serà ben cru.

En Miquel Aguilera, l'Skin, com despectivament l'anomenen els altres, es desperta de manera automàtica com si el despertador se li hagués disparat de cop i volta. D'un saltiró s'aixeca del llit improvisat que consisteix en un matalàs vell a sobre d'uns troncs d'avet, per atansar-se tot seguit al finestró de la cambra. Està ben segur d'haver sentit el soroll dels motors d'una columna de vehicles, com a mínim sap que no ha estat un somni, doncs té el son lleuger i es desperta en sentir volar una mosca. Pel finestró no en veu res, però a la llunyania encara se sent el ressò del rugit dels poderosos motors dels Range Rover.

El vell fa estona que és despert, doncs és de dormir poc i els pensaments no el deixen descansar, darrerament. Ha contemplat com els vehicles creuaven el poble a tota velocitat, com si circulessin per una via asfaltada, perdent-se muntanya amunt en pocs segons.

–Nano, nano! –Crida el vell amb veu aspre des de les escales del pis de dalt–

–Si "jefe"! Ho heu sentit?

–I los he vist anguestos cabrons! Catorze "jeeps" en filera cap a munt! Deu ser lo "gallego" dels collons i la seua tropa! Qui li ha donat lo permís per passar per aquí avui, eh!? Quan baixo ja passarem comptes ja! Què s'ha pensat este malparit de "gallego"! I segur que passen per Pleià! Cagondéu!

–Amo, tranquil, que el Gregori i els altres els faran parar!

–Anguells perduts van estar tota la nit de gresca! Deuen ser dormint la mona com uns socs, ha! Prepare't que els anirem a despertar!

–Si "jefe"! –Assenteix l'Skin com a bon minyó–

 

 


El vell prepara una cafetera i la posa a la llar de foc, que s'ha mantingut tota la nit encesa i encara hi té unes brases.

–Espavil que xauarem lo cafè i anirem cap dalt! –Diu Sansa amb veu ferma–

Miquel Aguilera ja fa estona que és a punt, doncs no li ha fet falta vestir-se perquè dorm vestit. Fan uns glopets a les tasses d'aquell cafè caducat i pugen al vell i atrotinat 'Jeep' que Sansa va aconseguir a Andorra per quatre duros.

Mira d'arrencar el motor però és fred com un glaç i no hi ha manera. Sort que el vell sempre estaciona el vehicle de cara cap a vall, perquè ja en té l'experiència amb aquests trastos antics. El fa caure camí avall mentre hi engrana una velocitat al canvi i aixecant el peu de l'embragatge el motor sembla que esclata com si es tractés d'un antic dièsel de tractor, amb una fumera negra que cobreix el recorregut del camí fins al principi del poble.

–Ha! Anguestos trastos me podran a mi! Que no saps que jo sóc més vell i més diable que no pas tu, rellamp de maquinota!?

Girant cua i amb el tub d'escapament fumejant com la xemeneia d'una màquina de vapor, el vell Sansa i el seu temut guardaespatlles es dirigeixen muntanya amunt, cap a les bordes de Pleià. Pel camí s'adonen com les rodes dels Range Rover fan malbé la pista; com si hi hagués passat un ramat de cavalls salvatges fora de si amb Palanca al capdavant.

–Fixa't tu nano! Veus lo que te dic!? Anguestos cabrons m'asclen la carretera i después m'hai de gastar jo los quartos per fer-la arreglar! Cabrons! –Crida el vell enfurismat–

–No t'amoïnis, "jefe" que ja els pararem a aquests del "Gallego". –El tranquil·litza el seu guardaespatlles–

 

 
 
Arriben al punt del camí des d'on la visual els permet, per uns instants, veure el capdamunt del Port de Cabús, gairebé on acaba un territori i en comença un altre, justament a la frontera entre El Pallars i La Massana, a Andorra, i  Sansa exclama tot sorprés:

–Mite'ls anguestos malparits del "Gallego"!

–Si que han fet via "jefe"! Es sorpren l'Skin.

–No t'amoinos que ja els atraparem, ja. –Sentencia el vell amb un mig somriure malèfic–

Al cap d'una estona llarga d'anar remuntant el camí de Pleià, arribant a les bordes amb el mateix nom, poden distingir una silueta humana i sembla que es dirigeix en sentit contrari, cap a ells.

–Qui és anguet tio? –Pregunta el vell retòricament amb una veu que denota fàstic–

–Hòstia para que sembla el Gregori! –Diu l'Skin tot sorprés–

Aturen el vehicle al bell mig del camí i s'esperen a una desena de metres perquè baixi l'individu que han vist i puguin identificar-lo per estar-ne segurs que es tracta d'en Gregori.

Gregori d'Aulèstia, el sotscomandant de la legió dels "hippies", reconeix el cotxe del vell i els fa senyals aixecant els braços formant una X. Arriba a l'alçada del vehicle amb l'alè esgotat i la respiració accelerada.

–Ep! que ha estat lo que ha passat, Gregori! Amb anguest gallego dels collons!? –Li demana el vell amb veu dubtosa–

–Han passat més de deu cotxes, semblaven Range Rover i anaven amb molta pressa, doncs tan bon punt els he sentit he sortit de la cabana cames ajudeu-me, i puc dir que no era dormint. Els he vist quan ja eren lluny, i no he tingut temps d'atura-los. –Explica en Gregori, després de recuperar la respiració, per satisfer la qüestió de l'amo–

–I tu et penses que s'haurien aturat per què tu els ho haguessis demanat, "hippie" de merda!? –Li etziba l'Skin, mentre se'n en riu del preferit del vell–

–A tu un dia t'asclaré lo cap carallot! Tu eres dormint quan han passat i los tenives que haver parat redéu dels collons! –L'escridassa Sansa amb un odi que li surt de les entranyes–

–Va home, no ens barallem ara nosaltres, que sóm del mateix bàndol! O no? –Els mira de tranquil·litzar en Gregori, que coneix l'amo i sap que té la metxa ben curta–

–Per avui passi, però la propera vegada ja veurem! –Amenaça l'amo amb la mirada plena d'odi fixada sobre l'Skin–

Amb la discussió i els crits que s'han pogut sentir a tota la vall i part de la veïna Andorra, alguns dels "hippies" que eren a les cabanes, s'han despertat exaltats. Baixen pel camí i s'adonen que alguna cosa hi passa.

 



Encara mig col·locats i adormits, en Xavi i en Boro s'acosten cap al "jeep" de Sansa per mirar d'assabentar-se que és el que hi està passant allí, i qui són aquella gent.

–Hòstia tu sembla que és el tot terreny del vell! Què collons voldrà tant d'hora? –Exclama en Xavi amb la veu enganxifosa amb un to de por barrejat amb sorpresa–

–Ves a saber! Potser està calent i ha vingut a buscar dones! –Respon en Boro amb una cantarella sarcàstica mentre fa una ganyota com si volgués intentar somriure–

–Aquí tens les teves amiguetes, Gregori, quina fila que fan! Colla de perduts! –Diu l'Skin amb fàstic, quan els dos "hippies" ja eren a tocar del vehicle del vell–

–Ep! Com és que sou aquí dalt tan d'hora? Què ha passat!? –Demana en Xavi–

–Ha passat lo cabrón de lo "Gallego" amb una caravana de catorze Range Rovers, cap munt, cap Andorra! I lo malparit sense avisar! Ja ho trobarem quan baixo, ja! Què s'ha pensat anguest desgraciat! –Crida el vell Sansa perquè tots els "hippies", inclosos els que són al campament, se n'assabentin bé–

–Hòstia tu! el "Gallego"!? Però si va passar ara deu fer una setmana i no va dir pas que hagués de tornar... –Pensa Boro en veu alta–

–Bé, tant se val, anguesta nit lo esperarem, i ben preparats, que li tocarà pagar per "puià" i per baixar, i a més li cobrarem una multa per no avisar! Ha, que s'ha pensat este "Gallego" dels collons! Anguesta carretera e meua i jo decideixo qui passa i qui no passa per aqui! Sentencia el vell amb veu dominant.

–Ja us podeu anar preparant perquè anguesta nit tinim ball i no vull pas que em falleu! Entesos!? Gregori, ja saps lo que has de fer, reuneix-los tots i a la fenya! Segur que anguestos malparits baixaran per la meua finca perquè lo desgraciat de Palanca no arregle lo camí fa temps. Ha! –En Gregori li fa que si amb el cap sense qüestionar les ordres de l'amo–

–Vinga va, que se'ns ha girat feina i hem d'estar preparats per a la nit. Xavi, Boro, ja sabeu el que heu de fer; desperteu els altres i que es preparin per aquesta nit. Ah! i se suspèn l'excursioneta a la Seu! Poseu a punt els "ferros" que potser els haurem de menester aquesta nit. –Els ordena en Gregori amb veu autoritària–

–Jo haig d'anar a fer uns encàrrecs a Alins. Quan torni us vull a tots amunt i espavilats. I no em feu emprenyar que ja veieu com s'ha llevat l'amo avui, no li toqueu els collons. –Afegeix el Gregori per posar al seu lloc els dos "hippies", mentre el vell el contempla amb satisfacció–

–Si Gregori, no pateixis que serem a punt pel que ens manis. –Assenteix el Xavi amb veueta de nen–

Sansa i l'Skin se'n tornen cap a Tor, doncs tenen altres temes entre mans. Giren cua amb el "jeep" del vell tot fumejant el camí per allà on passen, en direcció al poble.

 


En Gregori té la mosca sota el nas. Coneix el contrabandista que anomenen el "Gallego" de fer-hi alguns tractes amb ell i la seva colla, fins i tot li ha cobrat peatge personalment per passar pel camí de Pleià, propietat de Sansa. Se li fa força estrany el fet que hagi aparegut amb una columna de Range Rover tal i com la descriu el vell, doncs la colla del "Gallego", si d'alguna cosa no pot presumir és d'organització. Van amb els cotxes que els permet l'economia doncs, si és cert que fa diners però tampoc lliguen els gossos amb llonganisses, i una columna de catorze Range Rover preparats fins al capdamunt costen un bon feix, o un "montón de panojas", com diria el mateix "Gallego". De fet, una vegada, recorda en Gregori, va pujar la colla del "Gallego" cap Andorra amb tres 4x4; un Range Rover, un Jeep Renegade, i un Nissan Patrol llarg dels primers models. Doncs arribant al magatzem de tabac on carreguen els vehicles, van haver de prescindir del Jeep perquè havia rebentat el motor en l'esforç de pujada, substituint-lo per una berlina Opel de color verd que van aconseguir a Andorra a canvi d'unes quantes caixes de tabac. Aquella nit van ser la riota dels "hippies" i fins i tot a hores d'ara encara ho recorden amb befa quan el veuen.

Sigui com sigui, pensa Gregori, si el vell ha dit que era el "Gallego", doncs serà el "Gallego", perquè tampoc és qüestió de dur-li la contrària i menys quan té el dia girat.

Ja es fa fosc a la muntanya de la discòrdia. Els contrabandistes que han pujat cap Andorra a primera hora del matí, esperen que caigui la nit per baixar carregats amb productes de contraban, mirant de camuflar-se de les patrulles forestals de la Guàrdia Civil aprofitant la foscor.

L'exèrcit anàrquic dels "hippies" de Sansa ja ho té tot enllestit per aturar els vehicles i cobrar-los el peatge imposat pel vell, doncs ja se saben les instruccions concretes pel que fa la tarifa per a cadascun dels diferents contrabandistes, segons les mercaderies que acostumen a baixar del país dels Pirineus, i el nombre de vehicles que empren per a cada transport.

Com a punt de peatge, com se sol fer, improvisen unes barreres amb troncs d'arbres morts i unes quantes roques no massa pesants, doncs una vegada hagin cobrat la tarifa corresponent, han de traure'ls del camí ràpidament per no fer enfurismar els transportistes d'allò irregular, i que puguin reprendre la marxa el més aviat possible.

S'aposten sempre al mateix lloc: una zona del camí relativament descoberta i plana, perquè se'ls vegi amb prou temps i així no hi pugui haver accidents, doncs els vehicles tot terreny dels contrabandistes baixen els camins a tot drap, sense miraments.

Són les dotze tocades i el grup de mercenaris de Sansa, juntament amb el vell i el seu inseparable guardaespatlles, l'Skin, aguaiten l'arribada del "Gallego" i la seva tropa.

–Collons quin fred, tio! –Exclama en Boro, tremolós–

–Ets com un nen petit, "hippie", sempre queixant-te! Qualsevol diria que ets tot un veterà de guerra eh! Hahaha! –Se'n burla l'Skin amb una ironia desmesurada–

–Va, calleu, que ens poden sentir i no hem de despertar sospites. No han de saber que sóm aquí fins que no siguin ben bé a sobre. –Els ordena el lloctinent Gregori mentre el vell se'l mira fent que si amb el cap–

Tal i com els ha ordenat Sansa, els seus mercenaris anarquistes s'han armat amb una pistola i una escopeta de canons paral·lels, per si de cas. Els encarregats de dur les armes són dos "hippies" que l'amo considera els millors tiradors del grup; en Ricard, un fugitiu de la justícia que havia estat caçador, i en Darko, un noi serbi veterà de la guerra de Iugoslàvia que arribà a Tor portat pel seu destí.

 

 

Tot i així, en Miquel Aguilera, l'Skin, sempre du al cinturó una petita pistola de 9mm que el vell li va donar quan va arribar a Tor, tot avisant-lo: -Si no portes armes, a Tor no seràs ningú i no et respectaran. I si m'has de defensar com cal, dispara si has de disparar o te la faré cruspir!

–Anguest "Gallego" dels collons s'ha adormit o com! Cagondéu! Quan arribo ja se'n recordarà de mi, ja! Què s'ha pensat! –Renega el vell xiuxiuejant–

El silenci de la nit és interromput per una òliba que atemoreix els nostres amics. Justament quan l'au es perd a la foscor, de lluny, se sent un brunzit continuat, com si es tractés d'una colònia immensa de vespes dirigint-se cap a l'improvisat peatge que han parat els "hippies" i els seus caps.

–Silenci, que ja venen! –Els avisa Boro, fent-se l'interessant–

–Estigueu al cas i no la cagueu ara! –Adverteix l'amo, mentre esforça la vista i para l'orella per mirar de localitzar la ubicació dels vehicles–

De cop i volta, s'han interromput els rugits dels motors i ara només se sent un sorollet lleu, com si s'haguessin quedat al ralentí. 

–Que venen! que venen! –Exclama Xavi, tot nerviós–

–Calla collons de carallot! –Li etziba el vell en veu baixa–

No el poden veure prou clar, però un vehicle gran s'acosta cap a ells, amb els llums apagats i a poca velocitat.

En Ricard i en Darko prenen posicions amb les armes apunt de fer foc, per si van maldades, un a cada banda del camí de Pleià, a l'alçada del parany de roques i troncs que barra el pas a qualsevol vehicle que gosi acostar-s'hi.

El misteriós vehicle es troba tot just a una vintena de metres dels cobradors del peatge de Sansa, i s'atura amb el motor engegat, expectatiu, com si els seus ocupants estiguessin analitzant la situació.

–Ens deuen haver vist, "jefe"? –Demana l'Skin en veu baixa–

–Si s'han parat serà per algo carallot! –Li respon el vell amb un to superb–

Sembla que el temps s'hagi aturat i cap dels dos bàndols no mou ni un dit.

–Montaner, aquest no sembla pas que sigui el "Gallego", i tampoc sembla el Batallé, fixa't en la placa de la matrícula; no és una placa espanyola. Més aviat sembla andorrana. –Xiuxiueja en Gregori a l'orella del vell Sansa, amb preocupació–

–I qui recollons seran si no es lo "Gallego" ni lo Batallé, ni los portuguesos? Eh? Redéu! Tothom quiet i no foteu res de res! –Respon el vell amb despotisme–

En aquell precís moment, sembla que comencen a obrir-se les portes davanteres del vehicle tot terreny, que poden identificar com un Range Rover, semblant als que acostumen a fer servir alguns contrabandistes, però tot indica que aquesta gent no són pas aficionats.

 


La colla de cobradors de peatges que més aviat semblen vulgars bandolers de camins, es manté a l'aguait però la por es pot respirar a l'ambient fred d'aquella nit fosca i angoixant.

Les portes del 4x4 es van obrint lentament i els "hippies" no en treuen la vista de sobre. Esperen algun moviment, però totes dues portes resten obertes completament encara que ningú en baixa.

–Eiii qui recollons sou vatros!? Baixeu del redéu de "jeep" o acabarem malament que sou a finques meues i lo camí e meu tamé! –Els escridassa l'amo amb veu autoritària–

Finalment, després d'uns minuts que semblen hores, i amb una tensió que es pot respirar per tot el grup de Sansa, sembla que els del vehicle tot terreny s'han decidit a baixar-hi al camí, encara que es queden darrere les portes, com si miressin de protegir-s'hi. Són dos individus alts que van uniformats amb uns vestits de tipus militar de color negre, i a la cara hi duen una mena de prismàtics allargats que els dona un aire com d'androides que aquells pobres perdularis només han vist a les pel·lícules de ciència ficció. Al cap hi duen uns cascs que recorden els dels equips especials d'alguns cossos policials.

–Hòstia tiu! Però qui collons són aquests paios! Semblen soldats amo! –Diu en Xavi, tot espantat mentre es mira el vell amb cara d'haver vist un fantasma–

–Aquests no són traficants de tabac, més aviat semblen mercenaris, i van ben equipats. –Diu el Boro tot atemorit–

Els dos "hippies" que van armats, al veure l'aspecte dels homes del 4x4, instintivament aixequen les armes amb més por que valentia, en sentir-se amenaçats per aquella mena d'androides fora de context dins d'aquella escena que ja s'està tornant preocupant.

–Aquí si voleu passar haureu de pagar lo peatge! Cagondéu! I si no pagueu no passareu! –Crida el vell Sansa amb to imponent–

 

Els dos homes que continuen al darrere de les portes del 4x4 negre, fan un moviment com si volguessin agafar alguna cosa de l'interior del vehicle, i automàticament i sense dir absolutament res, trauen uns fusells curts i disparen unes ràfegues a l'aire, cap a la direcció on són els "hippies" i el seu amo. Tots s'ajupen i alguns fins i tot es llencen al terra de l'ensurt, menys Ricard i el serbi, que impulsivament disparen les seves armes contra ambdues portes del vehicle dels tiradors de negre. Els impactes dels projectils no aconsegueixen penetrar els vidres ni la planxa metàl·lica, i quan han esgotat la munició els dos individus de negre disparen unes ràfegues curtes però precises contra els dos tiradors "hippies", fent-los caure a terra fulminats com dos sacs de patates.

–Cagondéu tenen lo "jeep" blindat anguestos cabrons! –Diu en Sansa atemorit com un xaiet–

La majoría dels "hippies" corren esfereïts bosc endins, i només Sansa, Gregori, i l'Skin es queden immòbils amb les mans enlaire. Unes gotellades de suor els recorren el front, tot i el fred que hi fa.

Els dos tiradors misteriosos surten del darrera dels seus escuts, i es dirigeixen cap al parapet de troncs i pedres.

L'Skin fa l'intent d'agafar la pistola que du al cinturó, però el vell li treu del cap: -Què fots boig! Que vols que ens matin o que! En Miquel rectifica i torna a apujar les mans al mateix moment que els altres vehicles que romanien immòbils a uns centenars de metres d'allà, reprenen la marxa a tot gas dirigint-se cap on han sentit els trets. En menys de dos minuts s'ha format una caravana amb catorze Range Rover dels que en baixa tot un exèrcit, armats amb fusells d'assalt encanonant el grup dels tres valents que s'han quedat allà glaçats, sense poder moure ni les pestanyes.

 



El que sembla el líder de l'escamot es dirigeix a en Sansa amb un marcat accent francès:

–Tu, vell! Sembles el que mana. Espavileu-vos a netejar el camí i no feu ni un sol moviment en fals perquè us cosim a trets!

–Cagondéu! Va! Què espereu collons! Neteiem tot lo camí! Aspavileu! –Els ordena el vell tot espantat als seus servidors–

–A partir d'ara, quan veieu algun d'aquests cotxes, obrireu el pas sense respirar, perquè com intuïm alguna mena de resistència, dispararem indiscriminadament i sense avisar. –Els amenaça el comandant dels mercenaris–

–Tranquil home, tranquil, que no n'hi ha per arribar fins aquí. Ja ens ha quedat prou clar. –Respon Sansa mentre va enretirant els obstacles de la pista forestal–

En acabat d'enretirar tots els troncs i rocs que obstaculitzaven el camí, la caravana de Range Rover arrenca de manera endreçada, com si s'ho tinguessin entrenat, excepte l'últim vehicle, que sembla que és del comandant de l'escamot. Abans d'abordar el vehicle s'acomiada del grup de cobradors frustrats dient-los:

–Ara marxem, com se us acudeixi seguir-nos o avisar la policia, sou tots morts, us aviso. Ah, i tu nano, deixa la pistola a terra o acabaràs com els teus amics. 

L'Skin, que gairebé s'ha pixat a sobre, agafa la pistola lentament amb la mà esquerra i la llença a la neu, sense enretirar la mirada del cap dels mercenaris i aixecant les mans de manera automàtica.

El comandant i el seu escolta aborden el vehicle blindat i s'allunyen camí avall, mentre en Sansa, Gregori, i l'Skin els van seguint amb la mirada, com si haguessin vist el dimoni.

–Hòstia Sansa! que has vist el carregament que duien aquests? Portaven els cotxes carregats fins al capdamunt de caixes allargades que semblaven de fusta, però eren massa curtes per ser taüts. –Diu en Gregori amb to dubtós–

 



Són caixes d'armes i municions, per la teva informació, "hippie". –Respon l'Skin amb to prepotent–

–Cagondéu i redéu! M'han fet ben acollonir anguestos cabrons de gabatxos! Però qui collons són anguesta tropa!? Traficants d'armes francesos? Ens han pelat dos tios! –Crida en Sansa indignat–

–Podrien ser mercenaris contractats per baixar armes d'Andorra o potser tornaven de França, ves a saber. El que està clar és que sóm vius de miracle! No s'estan per romanços aquests! –Comenta en Gregori mirant-se l'amo amb la cara blanca–

–I ara què fotrem amb aquests dos imbècils? Ens tocarà fer-los desaparèixer perquè com els trobin els "picoletos" encara ens carregaran a nosaltres el "marrón". –Sentencia l'Skin mirant-se el vell amb cara de pomes agres–

–Va! Carreguem-los a lo meu "jeep" que ja los colgarem per alguna banda. I quan sigui clar puiarem a Andorra a parlar amb lo Rúben i explicar-li lo que ha passat aquí. Potser ell sabrà qui poden ser anguestos cabrons! Ah! I els dius anguells covards que han fugit, que demà ja ens trobarem. –Diu Sansa enfurismat–

Una vegada han carregat els cossos inerts dels dos mercenaris de Sansa, es dirigeixen cap a Tor amb l'objectiu de desfer-se'n.

–"Jefe"! He tingut una idea! –Exclama l'Skin des del seient del darrere–

–Enterrarem aquests dos idiotes al pati de Casa Palanca, així si cap dia remouen el sòl, s'enduran una bona sorpresa! Ara al poble no hi queda ningú, ho tenim collonut! –Els proposa l'Skin amb un somriure malèfic digne d'un oficial de les SS–

–Tu ets boig! Redéu! Però m'agrada la teva pensada, carallot! –Respon el vell Montaner amb complicitat–

El Gregori resta en silenci mentre condueix, i no pot evitar pensar que a l'amo se li ha hagut de torçar alguna cosa compartint sostre amb aquell psicòpata de l'Skin.

Dit i fet, arriben al pati de Casa Palanca i comencen a fer un bon sot, per ficar-hi els dos morts en acte de servei. Una vegada han acabat, el Gregori torna a la seva cabana, on els altres "hippies" l'esperen nerviosos i angoixats:

–Hòstia Gregori! que ha passat tio! Han pelat algú aquells malparits? Nosaltres ens hauríem quedat, però és clar, ens ha agafat por perquè anàvem desarmats i... –S'excusa un dels "hippies" que sembla parlar en nom de tots–

–Va, ara no m'atabaleu, demà ja parlarem, que vull mirar de descansar una mica. Ha estat una nit molt dura i tots hem passat por. Anem a dormir que demà serà un altre dia. –Els tranquil·litza el lloctinent de l'amo Sansa–

 





Fi

 

© Bloc MMT

 

  

-Inici Bloc-

Cap comentari:

Encetem Nou Relat: Un Antic Petit País al Bell Mig del Paradís (1a Part)

Publiquem la primera part d'un nou relat de ficció protagonitzat per Sansa, on coneixerem els orígens del Principat de Tor, o 'Princ...