Després d'haver exposat el seu projecte a la resta de copropietaris de la muntanya de Tor, i confiant que n'hagi causat un efecte prou convincentment impactant, la Teresa es dirigeix formalment a la junta, sol·licitant que es posi data a la consulta per decidir el futur de la propietat, proposant-ne dues possibles opcions, A i B; A: Voleu vendre la muntanya de Tor col·lectivament? i, B: Hi esteu d'acord amb el projecte de la Teresa 'Molné' per explotar la muntanya de Tor i així mirar de salvar-la?
El secretari i el president de la societat així ho fan constar al llibre d'actes, i fixen una data per a la consulta que ja és oficial. Els interessats disposaran de seixanta dies per reflexionar sobre el futur de la seva propietat, i possiblement el dels mateixos tretze copropietaris i les seves respectives famílies.
La Teresa no n'està del tot segura de si podrà esperar tant de temps fins a la consulta, i la primera setmana ja se sent força impacient. Se li acut la idea de fer campanya electoral, com si es tractés d'unes eleccions polítiques. En dissenya un cartell publicitant-ne el seu projecte i demanant el vot dels electors. Fins i tot ha demanat permís per fer penjada de cartells als pobles veïns, com si es tractés d'unes eleccions comarcals. També en fa campanya per la xarxa, enviant correus electrònics a tots els propietaris que disposen d'aquest canal.
En Bernat, una mica més seriós tot i que força comprensiu, no comparteix massa les accions de la Teresa, que ha aconseguit que la notícia corri com la pólvora arribant fins a mitjans de comunicació de tota la comarca i fins i tot de la província, i que possiblement faran irremeiable que aquesta creui tot el país. És testimoni directe de com la seva parella està aconseguint que una simple consulta entre només tretze caps de casa, es faci viral fins i tot a les xarxes socials. Això ja no té aturador. Ràpidament dona la volta al món, i en torna a despertar aquella popularitat que alguna vegada tingué el poble de la muntanya més polèmica dels Pirineus. Sense voler-ho, o potser volent-ho, s'està aconseguint que la gent en torni a parlar de Tor, una publicitat de franc que beneficia d'una manera directa el projecte de l'Experiència Virtual de la Muntanya de Tor, que molts ja donen per fet i s'interessen per quan hi podran començar a gaudir d'aquella atracció virtual que promet ser tan meravellosa.
–Fa mitja hora que t'espero. Se t'han enganxat els llençols, eh! –Diu la noia a la seva parella–
–Llàstima que no tinguem les claus del local. O potser és una sort, perquè si les tinguéssim hauries vingut aquí a passar-hi la nit. –Respon Bernat, irònicament, amb un somriure ben marcat–
El brunzit del motor d'un tot terreny interromp la parella, que es giren atents cap al camí comprovant que es tracta del president de la societat, acompanyat pel secretari. Els altres copropietaris van arribant al darrere del primer vehicle, en diferents cotxes. Sembla que tothom també està impacient per votar, cosa que omple d'alegria sobtada la nostra protagonista.
Sense gaires preàmbuls els socis van entrant a la sala principal del local de juntes, on el secretari els demana que s'asseguin mentre preparen tot el necessari per començar la consulta. El silenci regna a l'estança. Tothom clava la mirada al president quan col·loca l'urna a sobre la taula que encapçala la sala, posant-hi al costat la llista dels electors, llegint en veu alta els noms de cadascun d'ells.
Els tretze socis i copropietaris es troben reunits sense cap absència. Tot un miracle que no havia passat mai que es recordi, excepte és clar, quan es va signar el contracte de copropietat de la muntanya.
Els nous estatus estableixen que per validar una consulta on calguin els vots de tots els copropietaris o els seus representants degudament autoritzats, no hi pot faltar ningú, i si fos així la consulta s'anul·laria automàticament, veient-se obligats a formalitzar una nova data de convocatòria.
Quina sort que hi sigui tothom, pensa la Teresa, doncs era una de les pors que no podia pas evitar de patir. Se sent alleujada per això, però tot i així no pot treure's de sobre el neguit que encara l'envaeix. Fins que no s'hagi fet el recompte de vots no se sentirà del tot tranquil·la.
Arribada l'hora de la votació, el president va nomenant els electors en ordre alfabètic perquè dipositin el seu vot a l'urna. És el torn de la Teresa de Casa Molné. Els nervis no li permeten tancar correctament el sobre en que ha dipositat la papereta del vot. Finalment introdueix el sobre tancat a l'urna i es dirigeix a asseure's al costat de la seva parella, mentre contempla com els següents interessats introdueixen els seus vots dins l'urna.
Ja només en resten tres persones per votar. La Teresa se'ls mira atiant-los amb la mirada perquè en facin via.
L'últim sobre amb la seva corresponent papereta ja és dins l'urna, i el secretari hi posa un llibre a sobre la ranura de la mateixa. Mentrestant el president és ocupat en omplir la pàgina de l'acta del dia, on hi fa constar que tots els electors han participat a la votació i per tant aquesta és vàlida i així ho certifica amb la seva signatura.
És l´hora del recompte de vots. Dins el cap de la Teresa hi comencen a repicar dos platerets, per donar més expectació a l'acte. Tremola com una fulla en un arbre durant una tempesta.
El president de la societat, tot seriós, demana la participació de dues persones de la junta com a testimonis per al recompte de vots, tal i com marquen els estatuts en aquestes ocasions. El secretari és l'encarregat d'obrir la urna i traure'n el primer sobre. L'obre amb un obrecartes i n'extreu la papereta que hi conté, lentament; pot sentir perfectament com és l'objectiu de totes les mirades de la sala.
–A! –Exclama mostrant-la als testimonis–
–Si! –Crida la Teresa, impulsivament–
El president es mira la noia amenaçadorament, com si fos un professor d'universitat, sense obrir la boca.
–Perdó! –Exclama la Teresa, avergonyida–
La rialla per sota el nas d'en Bernat la fa avergonyir encara més; abaixa el cap i es posa la mà a la boca, com si mirés d'auto controlar-se la impulsivitat verbal inevitable del moment.
Ja han extret el segon vot. És una altra A. Així ho certifiquen els testimonis. El president va prenent nota dels resultats. La Teresa resisteix l'alegria i la impulsivitat que la fa evident.
El cinquè vot resulta ser un vot en contra del projecte de la parella de Casa Molné. Tots els assistents es miren els uns als altres, cercant el responsable d'aquell vot negatiu. Encara manquen vuit vots i de moment anem quatre a un, pensa la noia, sense comprendre com pot ser que hi hagi hagut algú a qui no interessi prou salvar la propietat. Increïble.
Segueix el recompte dels vots, amb una expectació digne dels millors camps de futbol quan hi juguen els equips favorits. Fins ara tots els vots són positius excepte un, i ens trobem al darrer sobre que conté l'última papereta per llegir.
El secretari de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor en treu de l'urna, lentament, el darrer vot. No serà decisiu, però hi ha una tensió a la sala que es podria tallar amb un ganivet. El sobre ja és obert, es procedeix a la lectura de la papereta i resulta ser un vot en blanc. El secretari en canta el resultat mentre mostra el paper als testimonis.
–Vot en blanc!
Els assistents fan un crit de sorpresa, doncs un vot negatiu pot semblar estrany, però, a qui se li acudiria abstenir-se en aquesta votació tan important? De totes maneres el resultat ha estat d'onze vots a un a favor de tirar endavant el projecte de la pubilla de Casa Molné, que no sap com reaccionar davant l'evidència que el seu principal projecte veurà la llum, i el més important és que serà amb el suport de la societat de copropietaris de la muntanya, doncs la majoria així ho ha decidit, per tant tothom està obligat a respectar el resultat.
Una altra cosa ben diferent serà el grau de participació de cadascú al projecte, que en determinarà el percentatge del benefici obtingut anualment.
En Bernat s'adreça a la seva parella en un to alegre i sincer, mentre l'abraça, li diu:
–T'haig de donar l'enhorabona, Teresa, em fas sentir molt orgullós de tu. Has treballat molt per arribar fins aquí i has passat molts nervis, t'ho mereixes com ningú.
–Moltes gràcies, Bernat, però recorda que la feina dura encara no ha començat. Prepara't perquè estarem una bona temporada sense vida privada, doncs ens haurem de dedicar a materialitzar aquest gran projecte anomenat Tor Mountain Virtual Experience.
FI
-1a part-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada