Com ja és habitual quan comença l'hivern a la muntanya de Tor, el cap de pistes de l'estació d'esquí batejada amb el nom de Tor Mountain Ski Resort,
inaugura la temporada al complex hivernal més gran del Pirineu,
encetant la rigorosa reunió amb el personal del resort, convocant-hi,
com cada any, els més de cent treballadors que presten els seus serveis
en aquesta petita ciutat de lleure i esport.
–Hola,
molt bon dia a tothom. Pels treballadors nous que encara no em coneixeu
em presentaré. Sóc Gregori de Auléstia, cap de pistes de Tor Mountain
Ski Resort i us dono la benvinguda una temporada més al complex d'esquí i
esports d'hivern més popular dels Pirineus. Com ja sabreu, les novetats
per aquesta temporada seran els dos nous remuntadors i la cafeteria de
la zona nord que donarà servei als esquiadors que facin servir aquestes
noves instal·lacions per esquiar a les noves pistes catalogades amb
dificultat mitjana l'una, i dificultat alta la segona, aquesta darrera
serà exclusivament per a esquiadors d'alt nivell. Les noves pistes han
estat batejades amb el nom de Bordes de Pleià la primera, i Bordes de
Palanca la segona, número set i número vuit, respectivament.
Com
ja sabreu, a la zona andorrana de l'estació només hi podran treballar
les persones que ja disposen del permís de treball andorrà, però també
podran fer torns o substitucions temporals a la zona de Tor, doncs
disposen del permís de treball corresponent per als treballadors
estrangers. Els treballadors que no disposen del permís de treball
andorrà ho tenen marcat a les seves credencials que hauran de dur sempre
en lloc visible juntament amb tots els documents necessaris perquè en
cas d'una inspecció per part de les autoritats competents no tinguem cap
mena de problema legal. En cas de que se'ns sol·liciti accedir a la
zona andorrana de l'estació, recordarem en tot moment al supervisor
corresponent la nostra situació laboral segons si ens és permès
treballar en zona andorrana o no. Això és indispensable per evitar
confusions i possibles problemes legals per a vosaltres i per a
l'empresa, doncs sóm molta gent i els supervisors de vegades no poden
saber la situació de cadascú al moment, per tant, us agrairé que sigueu
col·laboratius amb l'organització i l'empresa.
I
per acabar, i amb això ja passaré la paraula al cap de seguretat del
complex, el senyor Miquel Aguilera, us desitjo que gaudiu de la feina i
resto a la vostra disposició per a qualsevol problema que us pugui
sorgir.
–Aguilera se'l mira amb cara de pocs amics mentre puja a la tarima, acostant-se al faristol poc a poc. S'apropa
al micròfon per començar el seu discurs. Vesteix impecablement un
uniforme de color gris fosc amb una banda vermella que li penja des de
l'espatlla esquerra fins al cinturó, enganxant-se a la culata de la
pistola que duu oculta dins d'una funda tàctica de color negre. L'Aguilera sembla talment un oficial nazi de les SS, en comptes del cap de seguretat d'un complex d'esports d'hivern–
–Sóc
Miguel Aguilera tal i com us ha dit el cap de pistes. Sóc el cap de
seguretat del complex, i el tema que us vull comunicar és que per aquest
any hem augmentat la vigilància interna al resort perquè no podem
tolerar que es repeteixin els fets de la darrera temporada. I us avisaré
que l'empresa tindrà tolerància zero amb els que col·laborin amb
contrabandistes, passadors, o es dediquin a qualsevol altra tipus
d'activitat il·legal, dins i fora de les instal·lacions del resort, i si
sou aquí i heu decidit treballar per a Protutorsa a l'estació Tor
Mountain Ski Resort, dureu a terme aquest projecte i cap més, del
contrari ja podeu dimitir i estalviar-vos problemes greus, doncs si
enxampem algú amb un tema com aquest, se l'acomiadarà immediatament
sense ni un "duro", es cursarà la pertinent denúncia a les autoritats, i
en el futur restarà a la llista negra de l'empresa i no podrà tornar a
treballar mai més pel grup d'empreses Beersheva. En sou avisats i us
agrairé la vostra comprensió i col·laboració, doncs us torno a repetir
que segons quines actituds no són benvingudes en aquesta estació. Us
quedi ben clar a tots, sobretot als nous, gràcies.
–Els
treballadors se'l miren amb cara de pomes agres i alguns que ja el
coneixen de temporades passades al complex, li dediquen una mirada d'odi
que fa mitja por–
–Ah,
i vull que sabeu que els meus vigilants seran sempre a sobre; atents en
tot moment, i no en deixaran passar ni una! Són incorruptibles,
teniu-ho ben present.
–Esclareix "l'Skin" a aquells pobres treballadors atemorits–
–Ara cedeixo la paraula al cap de RRHH i gerent del complex, el senyor Castañer.
–El
cerca amb la mirada, es gira ben seriós, i surt de la sala, caminant
relaxadament, lluint l'uniforme amb la mà repenjada a sobre la culata de
la pistola–
–Hola,
buenas a todos. Para los que no me coneixeu que sou los nous, yo sóc
Rubén Castañer Ejarque, cherent i jefe de RRHH de aquesta estació
d'esquí i soci fundador del grup Beersheva, propietari de Tor Mountain Ski Resort entre atres.
Yo
represento tots los socis fundadors i atres de beneficiaris, que sóm
divuit en total ara mateix. Els més veteranos ya saben que se accepten
nous socis i el capital mínim per aportar es de vint millons de
pessetes. Si voleu més detalls, pues demaneu cita a mi secretaria y ya
parlarem.
Quiero
que sapigueu que esta estació d'esquí va costar molts de quartos i
molts d'esforços i ningú no nos ha regalat mai res, per això que si
estem oberts a nous socis de la explotació és perquè volem donar la
oportunitat a tots de participar en este gran negoci i en esta gran
família.
Bueno
dit això, només ratificar lo que us han dit lo jefe de pistes i el de
seguretat, i los que esteu en los accessos a pistes enrecordeuse que los
socis del grup tenen entrada gratis a tot, por lo tant los teniu que
deixar passar i si tenéis algún dubte pues truqueu al supervisor de
turno, que para eso están. No nos hagáis quedar malament, vale?
I
ara ya només us volia dir una cosa que m'ha demanat el senyor Montaner,
soci fundador i jefe de la chunta, que no ha pogut venir a la
inauguració de temporada porque está en Barcelona: Treballeu amb
l'esperit d'equip i penseu que el vostre esforç és la recompensa més
gran per a tots, doncs no sabeu el que va costar de fer este complex
d'hivern i aconseguir tots los permisos. Moltes gràcies i ens veiem ben
aviat.
Bueno,
ara os dejo que me tinc de anar a Lleida per arreglar uns papers.
Cualquiera que me vulgui parlar per tema laboral o de empresa, ya lo
dic, la secretària. Salut i a reveure.
–S'acomiada
el gerent del complex i cap de RRHH, mentre abandona la sala de
reunions de pressa i corrents, acompanyat de la seva secretària, una
noia d'uns vint-i-cinc anys a la que li costa prou esforç seguir-lo tot i
que li passa ben bé un pam d'alçada–
Xavi
i Boro, encarregats del personal de pistes i de manteniment, es
dirigeixen cap a la cafeteria central del complex per esmorzar abans de
començar la jornada laboral.
–Hòstia
tiu, aquest Skin cada vegada està més flipat! Que no has vist com
camina i com porta la pistola? Qui collons es pensa que és!? Un general
de la Gestapo o què!?
–Exclama Xavi, tot indignat–
–Ja
el coneixes aquest, no ha canviat gens des que va arribar a Tor. Bé,
potser si que ha fet un canvi, però per empitjorar. Tot i així no podem
pas dir que faci malament la seva feina; el malparit va néixer per fer
de bòfia, nano! El vell va ser prou hàbil per ficar-lo en aquest càrrec,
va saber veure que faria bé la seva feina, i no s'ha pas equivocat.
–Respon Boro, mentre fa un glopet de la seva tassa de cafè–
–No
cal que ho diguis, tiu! De vegades s'ha de ser dolent per fer segons
quines coses, i al cabró de "l'Skin" no li costa gens. Jo crec que deu
ser una mena de psicòpata o alguna cosa així. Te'n recordes el cop de
porra que li va fotre a aquell francès que es va atrevir a plantar-li
cara després d'haver marxat sense pagar al restaurant? El va deixar
totalment k.o. el paio! Després van tenir feina per despertar-lo, a
l'infermeria! Hahaha!
–Recorda en Xavi, tot emocionat, mentre fa un mos a l'ensaïmada, gairebé cruspint-se-la tota sencera–
–Hòstia
si, allò va ser massa! Tots ens pensàvem que el fotrien fora per sempre
més, i tan el vell com en Castañer el van felicitar i a més a més li
van donar una setmaneta extra de vacances. S'ha de tenir collons! Jo
penso que més aviat li tenen por, des del primer moment que va trepitjar
el poble que tothom s'escagarrina amb "l'Skin". Recordes aquella
picabaralla tan forta amb Sansa? Van acabar fotent-se llenya de valent i
sort que l'Aguilera no duia a sobre la pistola, perquè si l'hi arriba a
dur segur que es carrega l'amo. L'hagués pelat, tal i com n'estava
d'enfurismat.
–Sentencia "l'ex-hippie" sota la mirada de complicitat del seu amic i ara company de feina–
–Calla,
calla, no m'ho facis recordar, encara ara no acabo d'entendre com pot
ser que Sansa i Castañer el fessin cap de seguretat del complex, amb tot
el que va arribar a fer a Tor els primers mesos. Però és clar, ja saps
que mentre van durar les obres de les pistes era ell qui s'encarregava
de la vigilància, i alguns enfrontament va tenir amb contrabandistes i
sabotejadors. Jo crec que Aguilera és com una mena de mal necessari;
tothom l'odia però el necessiten perquè saben que és bo amb la seva
feina.
–Diu l'encarregat del personal de pistes–
Les
pistes forestals que comunicaven amb Andorra a través del port de Cabús
es van ampliar i asfaltar, així com el tram de carretera que uneix
Alins amb Tor, que finalment va ser arranjat i convenientment
pavimentat, ampliant la calçada fins als quatre metres d'amplada,
construint ponts nous i eixamplant els existents per sobre el Noguera de
Tor. Així es van satisfer les demandes dels veïns de la zona, que feia molts anys que reclamaven
una via de comunicació més ràpida i més segura, i sobretot que la
diputació de Lleida es comprometés a mantenir-la en ús especialment els
mesos d'hivern, quan les nevades deixaven la carretera intransitable i
el poble de Tor incomunicat. Com ens podem imaginar, finalment del
manteniment d'aquestes vies se n'encarreguen els mateixos operaris del
complex d'hivern, que fora de temporada també treballen al càmping. Tot i
així, encara que les administracions no hi van invertir ni un cèntim i
tota la inversió va ser privada, no van posar cap mena de trava
burocràtica i els permisos i llicències d'obres i d'explotació es van
concedir sense problemes dins dels terminis establerts.
Al
poble de Tor, aprofitant que s'hi havia de pujar les instal·lacions de
subministraments al complex d'hivern, per fi van poder gaudir de llum
elèctric i aigua corrent, així com de línia telefònica. També s'hi va
instal·lar una petita depuradora d'aigües fecals, i es van aixecar els
carrers del poble per instal·lar-hi les canonades del clavegueram.
L'especulació urbanística, unida indissolublement a la pressió immobiliària,
no es van fer esperar pas en aquell poblet de només tretze cases, que
fins feia poc havia passat desapercebudament aïllat, desconegut per a
molts, però que el progrés va fer tornar-lo ben popular.
Les
cases que es van cremar el 1.944 i van ser abandonades pels seus
propietaris, foren comprades i reconstruïdes per la societat Beersheva, a
través de Prointorsa, que les va vendre a forasters com a segones
residències, repartint els beneficis entre els seus associats. També es
van concedir llicències per edificar cinc cases més al poble de Tor,
convertint-lo així en un dels pobles més turístics de la comarca, i fins
i tot del Pirineu. Totes les famílies originàries de Tor es dedicaven
directa o indirectament a les explotacions turístiques, i eren
beneficiaris directes de la societat que les explotava, deixant de banda
i de manera molt residual, les tasques ramaderes.
El
contraban, que fins aleshores havia esdevingut una forma de vida i
subsistència en aquelles contrades, ja no tenia sentit de ser, doncs al
costat andorrà del complex d'hivern s'hi podia comprar gairebé qualsevol
cosa durant tot l'any, i els preus pràcticament s'havien equiparat a
una banda i a l'altra de la frontera, a més a més que ja era impossible
passar desapercebut per aquelles carreteres que una vegada foren pistes
forestals pràcticament desertes.
Tots
els veïns s'hi van avenir de seguida al projecte d'urbanització de la
muntanya que els van presentar Rubén Castañer i els seus socis, inclòs
Sansa, tot i que Palanca no n'estava del tot convençut, no gosava
trencar l'harmonia que hi havia hagut entre les famílies de Tor durant
segles. Ell sempre havia estat més un home de muntanya que gaudia de la
feina que feia, de la natura en estat salvatge i dels seus ramats, tot i
així pensava en el futur i hi veia una ocasió de poder-se pre-jubilar
d'una manera prou còmode.
I
així va ser com el projecte d'un vell somiador es va poder fer
realitat, transformant econòmica i socialment tot un poble i la seva
muntanya, la seva gent i el seu estil de vida ancestral que es van veure
convertits al capitalisme més ferotge de la nit al dia. Talment com
està succeint irremeiablement des de fa poques dècades, a la majoria de
les zones rurals que encara no han estat abandonades.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada