Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte (2a Part)

 


Arribat a Tor, en Bernat encara no ha assimilat del tot la reunió mantinguda amb Ángel Castañer, el director del departament de riscos del BGCA. S'ha passat tot el viatge de tornada des d'Andorra rumiant com exposar el tema als copropietaris i socis del projecte de l'experiència virtual a la muntanya de Tor, però sobretot el que més l'amoïna és com explicar-ho a la mare de l'empresa sense que l'esbronqui per haver tractat amb un membre de la família Castañer. –Ho tinc ben fotut –Pensa Bernat, mentre s'apropa a Casa Molné–
La situació a la que es troben els tretze propietaris de la muntanya de la discòrdia, no és precisament per estar tranquils. És qüestió de temps que la finca sigui embargada irremeiablement per manca de pagament d'impostos endarrerits i altres obligacions amb les administracions, i no gaudeixen de massa temps de maniobra per evitar-ho, per tant, s'han d'espavilar i començar ja a fer alguna cosa per treure'n profit de la finca, o la perdran. No és moment per desenterrar vells rancors que l'únic que aconseguirien seria obstaculitzar i enterbolir encara més aquell complicat emplaçament on els copropietaris s'hi veien embarrancats. Aquests arguments precisos, eren amb els que el petit dels Castellarnau, pensava fer front als aferrats principis i a la radical opinió de la pubilla de Casa Molné, per mirar de fer-li veure que necessitaven inversors urgentment i no podien estar-se'n pas per romanços.
 
 
 
 
La jove Teresa, impacient com ella sola, rep Bernat a la porta de casa per saber les noves desitjant ansiosament que també siguin bones.
 
–Però com és que has trigat tant? Si no fos perquè has marxat amb el totterreny pensaria que t'havies quedat encallat a la neu! –Diu la noia, nerviosa, aixecant el to de veu–

–Doncs ves per on, potser hauria estat més prudent quedar-m'hi allà, a Andorra –Respon Bernat, desanimat–

–Perquè ho dius, això? Dus males notícies, potser? No m'espantis, eh! –Li demana, amoïnada–

–Per mi són molt bones notícies, no podrien ser millors, però ja veurem què te'n semblen a tu –Respon Bernat–

–Va, doncs entrem a casa i m'ho expliques tot fil per randa.
 
Una vegada a l'interior de Casa Molné, l'hereu dels Castellarnau no sap pas com encetar la conversa, i la Teresa, la seva parella i cap del projecte a l'hora, se'l mira impacient mentre l'interroga amb la mirada i va caminant amunt i avall.

–Emmm, d'això, mira, Teresa, la reunió ha anat molt bé. El cap de riscos del BGCA està força entusiasmat amb el nostre projecte i diu que no hi haurà pas cap problema, de fet ja l'ha acceptat i li passarà en pocs dies al meu pare per tal que el tiri endavant. Fins i tot m'ha assegurat que vol participar en el projecte com a inversor, i m'ha demanat que parli amb els tretze copropietaris per tal de convocar-los a una junta extraordinària on hi assistiria per explicar-los les seves pretensions –La noia se'l mira sorpresa sense saber què dir, sense pampalluguejar

–Què? No em dius res? –Demana Bernat, sorprès–

–És massa bo per poder creure-ho, i pel teu to de veu i el teu llenguatge corporal, alguna cosa més hi ha que obvies. Què passa? –Li demana la Teresa, amb tarannà inquiet–

–No, no res. Escolta'm Teresa, no passa res, és que potser he avançat esdeveniments mentalment, pensant que no ho aprovaries si sabies qui és el cap de riscos del banc de la meva família, però ara seria una estupidesa per la meva part si no t'ho digués. Seré sincer amb tu, em coneixes prou i no et puc negar que hi ha alguna cosa més que has de saber. Al principi, amb el cap de riscos, quan m'ha dit el seu nom, resulta que m'era força familiar i de cop i volta he recordat que el seu cognom és un dels que tu mateixa m'has nomenat alguna vegada, amb els episodis de la història de Tor que m'has explicat, –La noia se'l mira glaçada– i suposo que la cara m'ha quedat com ara mateix la tens tu.

–Va! no badis més! Deixa-ho anar d'una maleïda vegada! –Esclata la paciència de la pubilla de Casa Molné, que no suporta més aquella situació–

–Castañer! es diu Castañer! Àngel Castañer! –Respon el jove, alçant el to de veu–

La Teresa, canvia la seva actitud immediatament, mentre s'asseu al sofà amb la mirada baixa, pensativa.
Passen els minuts i el silenci s'apropia de l'estança de Casa Molné que fa les funcions de sala d'estar, on fins i tot la gateta de la parella s'aixeca del seu llit i se'ls mira sorpresa. Pot sentir la tensió que s'ha generat a l'ambient, que podria tallar-se amb un ganivet, per poc esmolat que fos.
 

 
–Ja m'imagino que has estat parlant amb Ángel Castañer del nostre projecte i que abans d'aquesta reunió no sabies pas qui era. No t'amoïnis, en cap moment he pensat que m'havies enganyat en aquest aspecte, i de fet t'agraeixo la teva sinceritat tant com la teva consideració.
Tu saps que sempre he estat al cas de la història de Tor i la seva gent, així com de les persones que van escriure aquesta tràgica història i els esdeveniments més transcendentals que han succeït aquí. També saps que no he estat mai partidària de transformar la muntanya en una urbanització i espatllar-ne el seu esperit natural, per això m'imagino que deus patir pel que pugui pensar de l'hereu del que una vegada va mirar d'urbanitzar la muntanya. Doncs t'he de dir que no t'hi capfiquis, la muntanya de Tor romandrà així per sempre; per sort la llei la protegeix, i no pateixo per què un hereu de Rubén Castañer s'interessi per invertir en el projecte que tenim entre mans, tampoc hi té relació una cosa amb l'altra. –Relata la jove, per tranquil·litat de Bernat, que se la mira alleujat–

–Vaja! No saps quin pes em treus de sobre, de veritat. Tenia un nus a l'estómac que no em permetia buidar el pap! –Diu el noi, mentre Teresa l'abraça i li fa un petó a la galta–
 
–Ara només ens mancarà demanar al president de la Societat de Copropietaris que convoqui una junta extraordinària amb Castañer. Se'm fa estrany dir aquest cognom. No puc evitar pensar en Rubén Castañer quan el pronuncio –Assenyala la noia–
 
–Ja t'hi habituaràs, Teresa. Sobretot quan t'adonis que sense ell potser no podríem tirar el projecte endavant –Diu Bernat, amb veu supèrbia–

El president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor ja ha citat tots els interessats a la convocatòria extraordinària per petició d'una de les parts; la pubilla de Casa Molné. Per sort ,els mitjans de comunicació s'han relaxat una mica pel que fa al seguiment de l'actualitat de la muntanya, doncs quan es va decidir tirar endavant el projecte de la realitat virtual es pot dir que l'opinió pública es va desmarcar del tema. La gent vol veure el projecte acabat i funcionant, no els interessen les gestions que s'hi hagin de dur a terme per fer-ho.

Ha arribat el dia de la reunió amb l'inversor principal del projecte que ha de salvar la muntanya de Tor. De fet podríem dir que és l'únic inversor, ara mateix.
Tots els copropietaris de la finca s'hi han presentat. No volen deixar perdre aquesta ocasió. Saben prou bé que si un banquer andorrà s'ha interessat en el projecte de Casa Molné, això vol dir que serà un bon negoci, i tenen interès en escoltar la seva oferta i les seves condicions.
Els tretze socis ja són al local social del poble de Tor, expectants. L'inversor fa tard, i aprofiten per comentar la jugada. Entre xiuxiuejos i badalls, la Teresa mira d'escoltar alguna cosa del que diuen, però sense èxit. Bernat se la mira somrient, mentre s'escura la gola. Sap prou bé com la destorba que la gent xerri d'amagat. Teresa dirigeix la mirada cap a la porta del local, quan hi entren dos homes, sense trucar a la porta. Els veïns callen de cop i fixen la mirada en els dos individus.
 
–Bon dia a tothom. Sóc Ángel Castañer, el responsable d'aquesta convocatòria extraordinària. Gràcies per ser aquí. –Diu amb fermesa traient-se l'abric– Aquest senyor que m'acompanya és un periodista amic meu, però no heu de patir, no publicarà pas res que no li autoritzem! Haha! –Els tranquil·litza el director de riscos, mentre copsa totes les mirades de la sala, algunes de pocs amics– Entenc aquestes mirades i aquestes cares llargues, però m'agradaria que tingueu en compte que els temps canvien i les situacions també. El meu avi va ser contaminat per Sansa i el seu projecte de les pistes, i de fet mai s'ho va arribar a traure del cap. Es va obsessionar amb la muntanya, com els tres cacics. A tots se'ls va corrompre l'esperit amb un pecat capital, que ja sabeu quin és. Jo no comprenc què és el que té aquesta muntanya vostra que sembla que embruixi la gent, però sigui com sigui miraré de no caure-hi en aquest encanteri! –S'exclama, alçant la veu–



La Teresa de Casa Molné s'acosta a cau d'orella de Bernat i li xiuxiueja: –Però aquest paio què diu! Que s'ha tornat ximple o què!? –Bernat la mira sorprès i li fa que no amb el cap, mentre Castañer fixa la mirada a la parella, escodrinyant-los de dalt a baix, amb despotisme– Vaja, sembla que és profundament religiós, aquest home! –Sentencia la noia–

Després d'un petit incís protagonitzat inconscientment per la parella de Casa Molné, Castañer prossegueix.

–D'acord, doncs. Tornant al tema que ens interessa, tal i com ja vaig dir al senyoret Castellarnau fa unes setmanes, el vostre projecte em sembla força atractiu. A banda que ja està aprovat pel meu departament hi veig un interès personal i una bona oportunitat de negoci. Com ja sabreu, el banc per al que treballo us finançarà el cent per cent de l'operació, però us exigirà un aval bancari en compliment de la normativa interna de l'entitat per aquests casos. Jo mateix puc actuar d'avalador si accepteu els meus oferiments i arribem a un acord prou profitós per a ambdues parts. A més a més puc renegociar amb el banc les condicions que heu pactat, doncs a banda de ser el director de riscos de l'empresa, també en sóc membre de la junta d'accionistes, és a dir, que tinc veu i vot en les operacions que es duen a terme. La meva intenció és aconseguir un benefici del vint per cent sobre la vostra empresa durant els primers cinc anys, i després el rebaixaríem al quinze per cent durant els següents deu anys, que seria quan finalitzarien els meus drets sobre el negoci i es calcula que es satisfaria el préstec al BGCA. A  més d'això, us pagaré un arrendament de la muntanya durant vint anys, fent-me càrrec de tots els impostos que se'n derivin, és clar. El preu del lloguer el podem negociar, però jo us n'ofereixo d'entrada cinquanta-mil Euros anuals, en quotes trimestrals. –Els assistents a la sala se'l miren perplexes, en un silenci absolut– Bé, ja us dic que si no us sembla bé ho podem negociar, però vaja, jo trobo que és prou bona oferta, oi? Com que no us en veig massa convençuts us avançaré la primera anualitat a la signatura del contracte, què us en sembla? –Demana en un to condescendent, sota la incredulitat dels socis de la muntanya, que van comentant-ne la jugada en veu baixa–

El president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor interromp l'interlocutor, bruscament, gairebé de males maneres.

–Escolteu! Castañer! tot això que ens oferiu jo ho trobo molt bé, però encara no entenc què ha vingut a fer aquí el vostre amic el periodista, que ni tan sols us heu dignat a presentar-lo a la junta. A mi no m'agraden els periodistes, sabeu?; sempre ens han deixat malament davant l'opinió pública amb mentides i males jugades. Ah! periodistes! Uns mentiders és el que són! –Exclama alçant la veu, sota la mirada de por del periodista i la cara de sorpresa de la Teresa de Casa Molné–
 
–Calma, calma, si us plau, no cal que ens posem pas nerviosos, després d'explicar-vos les meves pretensions com a inversor us volia parlar del meu amic, el periodista –Diu Castañer, amb un to condescendent– Però d'acord, com que veig que no podeu esperar, ara mateix un ho explico. Aquest senyor és un reconegut periodista alemany que ha vingut perquè pretén escriure un llibre, però tranquils, aquest llibre l'escriureu vosaltres explicant el que esteu vivint amb el tema de la finca i el projecte de la Teresa els darrers anys. La nostra idea és afegir un enllaç de la premsa que sigui un aliat i no un sensacionalista que només pretengui vendre sang i fetge. Això no és una condició que us establiré al respecte de la meva participació a l'empresa, però ho veig molt encertat per promocionar-la i per fer anar l'opinió pública per a on a nosaltres ens convingui en cada moment. I respecte al llibre, com us he dit, vosaltres en sereu els protagonistes, o sigui que els beneficis us els deixo tots per a vosaltres, només un percentatge serà per a l'escriptor.
 
–Va! d'acord, explicat i comprès! I perquè vols arrendar-nos la muntanya, si no s'hi pot fer pas res de bo aquí!?  No voldràs mirar d'urbanitzar-la il·legalment o fer alguna bajanada així, oi que no? –El torna a tallar el president, més tranquil però amb dubtes que no pot fer esperar–

A la sala segueixen els xiuxiuejos entre els socis de la muntanya, i la jove pubilla de Casa Molné no pot estar-se'n tampoc de comentar la jugada amb la seva parella.
 
–Bernat, perquè deu voler ara aquest home llogar la muntanya? Te'n va dir alguna cosa quan el vas anar a veure al banc? No entenc res, i això del periodista em fa mala espina.
–No, no me'n va dir pas res, però jo tampoc ho veig malament. Pot aportar una publicitat important al projecte, i si és alemany doncs encara més. I això del lloguer doncs tampoc no en tinc ni idea, però vaja, ja ens ho dirà. Tot i que si ens afluixa aquests calés no li direm pas que no, oi? –Li respon el noi, amb la veu tan baixa com pot–
 
–D'acord, molt bé, és clar que també voleu saber perquè us vull pagar cinquanta-mil Euros l'any per la vostra estimada muntanya, oi? Doncs no és per a fer-hi res il·legal ni espatllar-vos-la, ja en sóc ben al corrent de la normativa que afecta la vostra finca, per això tampoc us n'heu d'amoïnar. Però haureu de confiar en mi. Encara no us ho puc dir. Per això em comprometo a signar i acceptar davant de notari que a la muntanya no hi faré res que no sigui legal i que pugui destorbar els propietaris. Amb això en tindríeu prou? –Demana Àngel Castañer, amb les mirades de dubte de tots els socis al seu damunt–



 

Fi de la 2a Part
 

Autor: El Miner de Tor

Fotografia de Jaume Bassaganya©.

 

 

  

Nous Dominis per a la Pàgina dels Relats de Ficció a Tor

Benvinguts sigueu, seguidors del misteri. Salutacions cordials. És un plaer informar-vos que des d'avui, aquesta pàgina de relats es pot...