Som
a l'any 2.032. Cap de les previsions climàtiques s'ha acomplert, tot i
que a Tor hi neva més i el fred s'allarga. Aquest hivern ha estat encara
més dur que els dels darrers anys. Al poble només hi viuen dues
persones; la jove pubilla de casa Molné i la seva parella, que van
reconstruir la casa després de passar-se més de vuitanta anys ensorrada
per culpa de l'incendi provocat pel combat entre la Guàrdia Civil i els
maquis l'any 1.944, com algunes altres cases del poble, motiu pel que
vàries famílies abandonaren Tor per sempre més.
Feia
moltes dècades que ningú no hi vivia durant tot l'any, a Tor, i més
aviat s'estava convertint en un poble fantasma, doncs després que els
amos es veiessin obligats a tancar l'únic establiment de restauració del
poble, i per tant una de les poques atraccions turístiques que hi havia
els estius, ja no hi passaven pràcticament turistes, per allà.
Tot
i que a la vall Ferrera la vida s'ha transformat força, o més aviat
s'ha transformat a la força, es pot dir que s'està aturant el
despoblament a la majoria de pobles de la comarca i podríem afirmar també que
gairebé a tot el Pirineu, doncs l'economia basada en l'agricultura i la
ramaderia pràcticament ha desaparegut, per donar pas al treball a
distància a través de la xarxa de xarxes, un imperatiu cada vegada més
comú, motivat per llargues i constants pandèmies virals que han
transformat la societat tal i com es coneixia fins a principis del segle
XXI.
La
muntanya de Tor continua sota propietat privada de tretze hereus, per
sort per a la memòria dels vells que van patir tan per mantenir la
muntanya en mans de les famílies del poble, tot i que algunes cases han
passat a mans forasteres, bé perquè les han heretat sense tenir-hi
relació familiar, o bé perquè alguns propietaris les han venut per haver
abandonat el poble definitivament.
Una
assignatura pendent que es podria arribar a recriminar als antics veïns
de Tor, és potser la de l'entesa, doncs mai no hi va haver manera que
tots els propietaris estiguessin d'acord amb els temes relatius a
l'explotació i la gestió de la muntanya. Sempre hi va haver mala maror,
sense fixar-nos és clar en l'època més fosca, que podríem arribar a
definir com de guerra oberta.
Els
temps canvien i sembla que la gent també, i Tor no és una excepció a
dia d'avui; els tretze es duen més bé que mai, hi ha harmonia, germanor,
i entesa, els tres ingredients indispensables per poder viure en pau a
una comunitat de copropietaris com aquesta.
En
Bernat i la Teresa de casa Molné tot just duen un parell d'anys a Tor.
Es dediquen al comerç electrònic a Internet, entre d'altres coses.
Dominen la informàtica i les noves tecnologies i sempre han estat
avesats a viure aïllats. A Tor ja no és com fa anys, ara hi tenen aigua
corrent i llum elèctric de companyia, connexió de banda ampla a
Internet, i unes vies de comunicació com Déu mana. Tot i que a l'hivern
poden passar-s'hi alguns dies incomunicats
quan hi neva de valent, això no els representa cap mena de problema; el
rebost el tenen sempre ben ple i el grup electrogen a punt per si de
cas la neu tomba algun pi i s'aixafa l'escomesa elèctrica al camí.
A
la Teresa sempre l'ha encisat la història, i com no podria ser d'una
altra manera va estudiar-ne a la universitat. La de Tor se la sap fil
per randa; tots els successos, les dates, els personatges, els llocs...
de fet va escriure un bloc sobre el tema que va ampliant setmana rere
setmana, amb noves informacions, notícies, opinions... encara no ha
descobert qui va assassinar Sansa, però en Bernat sempre li diu sense
dubtar-ho ni un pèl que de ben segur ho acabarà esbrinant. La inquietud
que la governa sempre li fa tenir un munt de projectes al cap. Molts els
acaba materialitzant, però n'hi ha alguns que són més complicats i no
sempre depenen d'ella mateixa o de la seva economia.
La
muntanya de Tor, una de les finques privades més grans de Catalunya, es
va veure afectada per una ferotge llei que se suposava defensora del
medi ambient però que n'atacava indiscriminadament els amos, doncs els
prohibia el que sempre havien fet amb la muntanya, i de fet per això
encara la mantenien; en pagaven els obligats impostos, en tenien cura
per vendre's la fusta, i l'arrendaven per a pastures de ramats
procedents de tot arreu.
De
la nit al dia, i sense dir-los ni ase ni bèstia, la muntanya passà a
ser reserva protegida de la biosfera, integrada al pla de transformació
forestal de la UNESCO, i amb tot això els seus propietaris perderen el
dret d'explotar-ne la fusta i les pastures. Per tant, aquella propietat
tan immensament gran i amb aquella esplèndida riquesa natural, va passar
de ser una font d'ingressos prou rentable a una muntanya totalment
improductiva que només duia despeses i mals de cap als amos, que
s'estaven plantejant de vendre'n cadascú la seva part.
La
Teresa de Casa Molné també és força afeccionada a la cultura
estatunidenca i la història d'aquell país. N'admira els grans guionistes
i escriptors dels gèneres de suspens i de terror que van triomfar a la
meca del cinema americà; a Hollywood. També és una admiradora dels parcs
temàtics i dels museus vivents d'alguns dels mites més grans dels EUA,
com ara 'Salem', 'Amity Ville', 'Roswell', 'El Paso', etc.. Per
definir-la d'una manera moderna, la podríem anomenar una 'friqui', una
persona amb unes aficions i gustos inusuals o estranys per a la resta de
mortals.
Des
que a la muntanya de Tor gairebé ni els seus propietaris s'hi poden
passejar lliurement sense haver de fer paperassa, a la pubilla de Casa
Molné ja fa temps que li balla un projecte pel cap, fins i tot molt
abans de la requalificació de la muntanya: Transformar el poblet de Tor
en un petit parc temàtic per a explotar-lo com a negoci de la societat
de copropietaris.
En
Bernat en recolza la seva idea perquè hi creu a ulls clucs, però a
l'hora d'exposar el projecte als altres copropietaris, ho tindran força
complicat, pensa. Tot i així no hi ha res per perdre. Podria ser potser
que els qualifiquin de sonats? Tothom ja coneix aquesta estranya
parella, que pengen draps de coloraines a la façana de casa seva perquè
diuen que són pregàries projectades als vents. Ja no ve d'aquí.
La
gent de muntanya, com tothom sap, són gent prou tancada i encara més
quan viuen en pobles tan minúsculs i gairebé no en surten. Comparteixen
les creences, els costums, i les mateixes pors que els avantpassats, i
per tant tenen si fa no fa la mateixa actitud davant les coses. No els
agraden els canvis ni els forasters que vinguin a destorbar-los la pau i
la tranquil·litat. Són creients fervents i cada diumenge no hi falten a
missa, confessant-s'hi sense cap mena de vergonya amb el mossèn de
torn.
Als
veïns de Tor mai els ha agradat la mala fama que els llibres, les
pel·lícules, i els periodistes sensacionalistes els van donar, i sempre
han mirat d'oblidar els fets més tràgics que van marcar aquell idíl·lic
racó del Pirineu; no se'n parla ni entre ells ni amb els turistes que
venen cercant la morbositat que els han venut amb la literatura i amb
els audiovisuals. De fet, van contractar una empresa especialitzada a
"rentar" la imatge de pobles on s'hi havia produït episodis negres, com
ara Fago, però només van aconseguir esbombar encara més la història
negra de Tor, exactament tot el contrari del que pretenien, ah! i
deixar-s'hi una bona picossada per a no res.
La
Teresa de Cal Molné és de ment oberta, tan oberta que els altres
copropietaris la consideren massa moderna i contrasten força vegades amb
les seves maneres de pensar tan oposades.
Sigui
com sigui, alguns la tenen com una visionària amb qualitats de líder,
doncs és l'única del poble amb estudis universitaris, i força
espavilada.
En
una junta de la societat de copropietaris, la Teresa, va demanar la
paraula quan tothom ja havia parlat. Se la miraven expectants, gairebé
com si es tractés d'una presidenta o fins i tot d'una reina a punt de
deixar-los anar el seu discurs oficial. Va ser la primera vegada que els
va insinuar allò d'aquell projecte seu de transformar Tor en un petit
museu vivent, una mena de parc temàtic a l'americana. Potser no va
saber-ho enfocar com calia, i els socis no la van valorar prou
seriosament, doncs més aviat van creure que feia broma, i la majoria van
esclatar en rialles sornegueres mentre la Teresa baixava de la tarima i
tornava a la seva cadira, avergonyida, però això si, amb la complicitat
d'en Bernat que li digué a cau d'orella mentre li posava la mà al
damunt de la seva:
–Tu no els facis cas, no t'han entès res de res. Ja en trobaràs la manera.
La pubilla de Cal Molné mai es rendeix. Té dues virtuts que la seva parella sap valorar prou bé: La tenacitat i la valentia.
Cinc
dels tretze propietaris de la muntanya de Tor tenen dificultats per
pagar la seva part dels impostos anuals que graven aquesta immensa
propietat, i la resta es veuen obligats a fer-se'n càrrec si no volen
que els embarguin la finca com ja ha passat altres vegades.
S'acosta
la data de la junta anual de copropietaris, i la Teresa no vol perdre
l'oportunitat de fer obrir els ulls d'aquelles desesperades persones,
perquè sap que aquesta vegada se l'escoltaran. S'ha pres la llibertat
d'elaborar un dossier amb una projecció audiovisual i tot, per
il·lustrar la presentació del seu projecte. Aquesta vegada no pot
fallar. Ha de salvar la muntanya, se'n sent responsable. Ja no es tracta
exclusivament d'un tema econòmic, sinó més aviat d'orgull familiar. I
quan la Teresa de Casa Molné es proposa quelcom, ho acaba aconseguint.
En Bernat ho sap prou bé.
Arribat
el dia de la junta anual de copropietaris de la muntanya de Tor, la
Teresa de Casa Molné s'avança a l'inici de l'acte per parlar amb el
president de la societat.
–Anuncia
si et plau que en acabat el torn de paraula vull parlar jo per exposar
un tema molt important. –Li diu la noia amb veu ferma i seriosa–
El
president li fa que si amb el cap mentre se la mira tot sorprès. Mai
havia vist la Teresa tan seriosa i interessada a parlar davant la junta.
La
sala de juntes és ben plena. Sembla que tots els copropietaris s'hi han
presentat, doncs la Teresa s'ha esperat a ser la darrera per signar
l'acta de compareixença dels assistents i s'ha fixat que tothom ja hi ha
posat la seva signatura. Perfecte, pensa la noia il·lusionada.
El
primer tema del dia per tractar és l'econòmic. Els números són
vermells, és a dir, negatius per a la societat. Alguns propietaris fan
palesa als seus rostres la lamentable situació econòmica que pateix la
societat dels tretze.
El
president de la societat de copropietaris de torn, de Casa Sansa, es
disposa a llegir una proposta sotmesa a votació de la que ja se'n va fer
ressò a la darrera junta; la venda conjunta de la muntanya de Tor.
Comença a llegir les primeres línies. Les llàgrimes i les lamentacions
d'alguns membres ambienten la fins ara silenciosa sala de reunions. Quan
acaba la lectura del text anuncia que s'ha de fixar una data per votar
la moció presentada per ell mateix, a proposta de més de la meitat dels
membres que composen la societat de copropietaris. Segons els nous
estatuts, les propostes del president que hagin de sotmetre's a votació,
no podran dilatar-se més de seixanta dies naturals, fixant el mateix
dia de la lectura de la moció, un dia i una hora per efectuar dita
votació.
La
Teresa és un sac de nervis. No es pot estar quieta a la cadira. Mou les
cames d'una banda a l'altra, copejant els dels costats. No es pensava
pas que l'afectaria tant la idea de vendre la muntanya. Està tan
impacient que s'aixeca de la cadira d'un salt, interrompent el president
que parla amb veu de capellà de missa de diumenge.
–Però això no ha de ser pas així! Hi tenim una alternativa! M'heu d'escoltar aquesta vegada! Us ho prego!
–Teresa, et demano per favor tinguis paciència i esperis el teu torn de paraula pacientment. Gràcies.
En
Bernat li agafa la mà amb suavitat, convidant-la a asseure's altra
vegada mentre la noia ha de fer esforços i mossegar-se la llengua per
tal de no continuar parlant. Més asserenada però, li comencen a brollar
les llàgrimes de la tristesa de veure com està a punt de perdre's una
joia natural com és aquella muntanya, amb els sacrificis i enfrontaments
que va costar a les passades generacions de propietaris. Els altres
assistents se la miren amb el cap baix, impotents. També els dol haver
de reconèixer el malaurat destí que li espera a la seva benvolguda
muntanya si abans no hi fan alguna cosa de manera ben urgent.
Repassats
tots els punts del dia segons el programa de la junta de copropietaris,
arriba l'esperat torn de paraula de la Teresa, doncs la resta de
reunits, de manera prudent, s'estimen més no afegir cap paraula al
discurs del president de torn de la societat.
La
noia, emocionalment recuperada, agafa la motxilla que té als peus i es
dirigeix cap a la taula des d'on fins ara els parlava el president. Obre
la motxilla i en treu un ordinador portàtil, el posa a sobre de la
taula i l'encén. Mentre obre una presentació virtual a l'ordinador, es
dirigeix als altres copropietaris.
–Tots
em coneixeu. Sóc la Teresa, l'última pubilla de Casa Molné. Una vegada
us vaig mirar de plantejar una possible alternativa que se m'havia
acudit per salvar la muntanya, però crec que no ho vaig fer prou
seriosament, i val a dir que tampoc en tenia res preparat per
exposar-vos-la com calia. Aquesta vegada he fet els deures i amb el
vostre permís us faré una proposta seriosa perquè no haguem de
desfer-nos de la muntanya que tots estimem, i que tants esforços i
sacrificis va costar de mantenir als seus antics propietaris, és a dir,
als nostres avantpassats.
Si
em permeteu, abans de començar us faré una petita introducció perquè
comprengueu millor tot el que us mostraré a la projecció.
Tothom
coneix la tràgica història de la muntanya de Tor. Aquí hi va haver
greus enfrontaments i fins i tot morts. Comprensiblement, sempre s'ha
mirat d'esborrar la part fosca d'aquesta història que va marcar el poble
i la muntanya per sempre, malgrat que com ja sabeu s'hi van escriure
llibres, s'hi van rodar sèries per a televisió, i fins i tot
llargmetratges, la majoria d'aquestes obres en contra del parer dels
propietaris. En general, coses que no van ser benvingudes per aquestes
terres, sense mencionar el turisme que alguns van qualificar com de
morbós, que de retruc tot aquest fenomen va provocar. Turisme,
innegablement, que al poble i a la seva economia li anà força bé, tot i
les manies d'alguns escèptics que es neguen encara a dia d'avui
d'acceptar les coses tal i com van succeir, doncs el passat ja no el
podem canviar, i hem de mirar cap al futur mentre ens preparem al
present per evitar perdre la nostra propietat.
–Els altres propietaris i els seus familiars es miren la Teresa amb escepticisme, malgrat que se l'escolten amb prou interès–
–Comprenc
que la memòria dels que van morir aquí es respecti, i que es faci honor
al seu nom intentant esborrar la llegenda negra de Tor, però us recordo
que som a les portes de perdre quelcom que precisament va motivar
aquestes víctimes, o sigui que exactament per això no podem tolerar que
aquelles morts siguin en va, així com tants anys de plets i
enfrontaments que només aconseguiren deixar els propietaris exactament
al mateix lloc que eren als inicis de la societat, com ja sabeu.
–Mentre
els assistents a la junta van paint tot el que acaben de sentir, la
Teresa es disposa a projectar la presentació. Apaga els llums i engega
la projecció hologràfica–
–Si algú en té algun dubte, que ho digui i aturaré la presentació, però us demanaria que us espereu i en acabat us
respondré les vostres qüestions. Moltes gràcies.
A
la primera imatge de la projecció hi apareixen unes lletres en tres
dimensions que semblen un títol on hi diu 'Tor Mountain Virtual
Experience' (Experiència Virtual de la Muntanya de Tor), en diferents
llengües.
A
continuació hi apareixen unes imatges de Tor i la seva muntanya, mentre
una veu en off en va narrant la història; des que es va trobar mineral
de ferro fins a les disputes del segle XX.
La
visualització s'atura al lloc precís prop de casa Palanca on hi van
haver les víctimes mortals l'any 1.980, i amb una mena de transició
hologràfica hi apareixen del no res els protagonistes dels incidents en
qüestió; Palanca i Rubén Castañer amb els seus corresponents
guardaespatlles. Comença l'acció i es reprodueixen els fets tal i com
van succeir, amb un nivell de realisme al·lucinant. A continuació la
imatge fa una volta ràpida i ens trasllada a l'any 1.995, a l'interior
de Casa Sansa. S'hi materialitzen com per art de màgia els personatges
que se suposava havien participat en aquell tràgic esdeveniment, segons
l'únic restimoni; Josep Montaner Baró i la parella de fracassats de La
Seu d'Urgell, acompanyats de dos homes més sense identificar. Comença la
violenta discussió que desemboca en agressió contra Sansa, tal i com si
l'espectador ho presenciés en primera persona. Els assistents a la
junta s'han oblidat d'on són exactament; es veuen abduïts per la
projecció mentre miren aquelles imatges tan realistes, bocabadats, com
si assistissin a l'estrena de l'última pel·lícula de ciència ficció de
'Hollywood'.
Altre
cop s'hi mostra a la imatge un salt en el temps, aquesta vegada la
pel·lícula ens trasllada a l'incident entre la Guàrdia Civil i els
maquis de l'any 1.944, on s'hi va produir un intercanvi de trets i
l'incendi de quatre cases del poble, amb la mort dels maquis. Tots
aquests successos s'hi veuen representats amb una realitat absolutament
increïble, com si de debò es repetís la batussa entre els dos bàndols
armats; corredisses, trets, crits, el foc... Els assistents a
l'espectacle audiovisual es mostren meravellats. La Teresa en va
observant les reaccions dels seus socis, i es mira el Bernat amb un
somriure de
complicitat. Sembla que la presentació del projecte està fent l'efecte
desitjat entre el públic a qui va dirigida. És emocionant veure les
diferents expressions silencioses dels espectadors a mida que avancen
les imatges.
La
presentació arriba a la seva fi; hi apareixen els crèdits i un text
d'agraïment i recordatori dirigit als altres copropietaris: Gràcies per
haver arribat fins aquí. Units podem evitar el desgavell. Salvem la
muntanya de Tor!
De
manera automàtica els assistents comencen a llançar dubtes i qüestions a
la Teresa, com si haguessin despertat d'un llarg estat de coma i ara
pretenguessin recuperar el temps perdut.
–Amb ordre si us plau! No puc respondre-ho tot alhora! Tranquils, respondré tothom! –Els demana la noia, atabalada–
–Els propietaris, sembla que es tranquil·litzen i fan silenci mentre la Teresa comença la tanda de preguntes i respostes–
–A veure, el de Casa Palanca, què em preguntaves?
–Si! el que pretens és salvar la muntanya amb aquesta pel·lícula, Teresa?
–Pregunta l'hereu de casa Palanca, encara mig abduït per les imatges que acaba de presenciar. La Teresa es mira aquell home amb cara de sorpresa, però amb tota la paciència del món respon per a tothom–
–Bé,
com que ja m'imaginava que després d'haver vist les imatges hi hauria
dubtes com aquest i alguns d'altres que em podia ben esperar, us
explicaré exactament quina és la meva intenció i quin projecte és el que
us estic oferint.
Això
que acabeu de veure és una pel·lícula en tres dimensions, projectada en
forma d'hologrames. Només es tracta d'una presentació del que pot
arribar a ser recrear els successos històrics d'aquesta muntanya, tot
visualitzant-los en un món virtual de realitat augmentada, o el que és
el mateix, reproduir-los com si fossin pel·lícules on nosaltres ens hi
submergim, els esdeveniments que s'han explicat mil vegades als llibres i
s'han vist unes altres mil vegades a les pel·lícules i a les sèries,
tot això vist a través d'unes ulleres de realitat virtual i escoltat amb
uns microauriculars sense fils. Què són unes ulleres de realitat
virtual? Doncs són una mena de pantalles que ens posem als ulls com si
fossin unes ulleres d'esquí, per exemple, però que tenen la
característica especial de poder-se ficar dins les imatges que estem
visualitzant, i interactuar-hi. És a dir, si per exemple estem
visualitzant l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i els maquis del
1.944, podrem aturar la imatge en qualsevol moment, traslladar-nos al
lloc precís de la batalla que desitgem, reproduir les imatges a càmera
lenta, accelerar-les, posar-nos justament al costat d'un guerriller i
veure'n els seus moviments de ben a prop, fins i tot, obtenir informació
rellevant sobre la història dels fets en qualsevol moment, les
característiques de les armes que van emprar, xafardejar l'equipament
que duien, i moltes altres coses més. Tot això es pot plantejar a nivell
turístic per oferir als visitants una experiència única i inoblidable.
Imagineu-vos poder presenciar els esdeveniments més importants que van
tenir lloc en aquesta muntanya; des que es va trobar ferro, les disputes
de llavors, el funcionament d'una farga catalana, l'extracció del
mineral, el transport de tots els recursos necessaris per a la foneria, i
anant més enllà, les disputes del segle XX, l'ambient que es respirava
als carrers del poble, les escenes que van protagonitzar els bàndols
enfrontats, la baralla amb les víctimes del 1.980, el campament dels
'hippies', el contraban, les picabaralles de Sansa amb els veïns, el
crim de Sansa, els periodistes de TV que van ser per aquí investigant,
les pistes d'esquí construïdes, i molt més! Podem crear un món virtual
amb tot el que desitgem i donar al públic el que volen: Conèixer els
esdeveniments de Tor en primera persona. Perquè si la gent ve cercant
vi, no els donem aigua per fresca que sigui. Jo crec que hem d'aprofitar
la popularitat que va despertar aquesta muntanya en el nostre benefici.
Imagineu-vos també quants llocs de treball directes i indirectes pot
arribar a generar aquest projecte, doncs els turistes voldran dinar i
sopar aquí, passar-hi la nit, potser uns dies o unes vacances senceres. I
els beneficis directes que ens aportaria, tot plegat.
De
la part tecnològica ens n'encarregaríem en Bernat i jo, i els altres
propietaris podríeu col·laborar-hi en la mesura que us sigui possible,
tot això ja seria posar-s'hi d'acord i formalitzar-ho en un contracte
d'explotació paral·lel a la societat.
–La Teresa fa una pausa per recuperar l'alè i fer un glopet d'aigua mentre l'hereu de casa Sansa li deixa anar una nova qüestió–
–I
això que ens proposes quina inversió inicial tindria? Perquè és clar,
si hi ha gent que s'està plantejant de vendre's la seva part de la
muntanya, és precisament perquè no els sobren els calés.
–També
tenia previst de tocar el tema econòmic. Abans que res, hem de comptar
que per fer realitat aquest projecte s'hi han de veure implicats molts
professionals, i no només informàtics i especialistes en realitat
virtual, sinó que al darrera de tot això i com a base de les imatges que
es projectaran a través de les ulleres de 'VR', calen molts actors i
moltes actrius de cinema que seran els que interpretaran els
protagonistes principals de cada escena, encara que els extres poden ser
perfectament persones del poble. Aquesta en seria la part de
necessitats tècniques que s'encomanaria a una empresa del sector, pel
tema econòmic cedeixo la paraula a en Bernat que ha estat qui s'ha
encarregat de fer-ne el càlcul.
–Mentre la noia es fa a un costat de la taula de presidència, Bernat, la seva parella, s'aixeca i es dirigeix cap allà. La
Teresa aprofita l'incís per analitzar les actituds dels assistents, i
en queda satisfeta al comprovar que absolutament tothom hi presta força
atenció, en absolut silenci, i sembla que se n'han oblidat que s'hi han
reunit per decidir el futur de la muntanya de Tor–
–Hola
a tothom. Bé, segons us ha comentat la Teresa, m'he encarregat de fer
els números per saber aproximadament quant ens costaria invertir per
engegar el projecte de l'Experiència Virtual de la Muntanya de Tor. Hem
de tenir en compte que el projecte s'hauria d'encarregar a una empresa
especialitzada del sector, que ens ho entregaria tot funcionant, i em
vaig prendre la llibertat de demanar-los un pressupost. Estaríem parlant
d'un milió d'euros, aproximadament, però abans que m'interrompeu
esgarrifant-vos amb la xifra, us haig de dir que per fer front a aquest
pagament tenim la possibilitat d'hipotecar la muntanya, perquè el seu
valor és força més alt i ja sabeu que l'Administració sempre n'ha estat
interessada, de fet per aquest motiu l'han declarada reserva de la
biosfera.
–Els espectadors se l'escolten atentament, amb interès, i no gosen interrompre'l–
–Segons
he calculat, en menys de quaranta mesos es podria tenir amortitzat
aquest préstec, comptant per suposat despeses d'hipoteca, manteniment de
les instal·lacions i els equips, personal... i amb uns beneficis nets
que ens permetrien mantenir la muntanya i obtenir-ne un tant per cent
força interessant per a cada propietari. Fins i tot he estat parlant amb
diferents entitats bancàries properes al nostre poble, i n'hi ha un
parell d'andorranes que ens farien molt bones condicions, de fet fins i
tot es van mostrar interessats en participar al projecte com a socis
inversors. Pel que fa al tema fiscal, només caldria obrir una societat,
tot i que podria ser amb seu al país veí, o sigui, a Andorra que com ja
sabeu tindríem força beneficis fiscals per pagar-hi impost de societats,
i com també sabeu jo sóc andorrà, i hi tinc força contactes que ens
facilitarien molt les coses amb les administracions a banda i banda de
la frontera.
El
nom que hem pensat per a la nova empresa és PROVITORSA, Promocions
Virtuals de Tor, S.A., tot i que si no us fa el pes el podem canviar.
–Els copropietaris de la muntanya se'l miren pensatius. Semblen absents calculant mentalment sense dir ni piu–
–Tots
aquests càlculs i estimacions, així com tota la planificació de negoci
us la faré arribar per correu electrònic, o si us ho estimeu més, en
paper. Ara torno la paraula a la Teresa. Moltes gràcies per la vostra
atenció.
–La Teresa torna al mateix lloc on era, per continuar el discurs i mirar de convèncer aquella gent tan tossuda–
–Gràcies
Bernat. Penso que la part econòmica ha quedat prou clara, i crec que
potser podríem aprofitar aquesta junta d'avui per decidir el futur de la
muntanya amb seny, tot valorant el que us hem exposat, i es podria
convocar una consulta, aquesta vegada per decidir si tirem endavant el
nostre projecte o no. L'única cosa que us demano és que raoneu bé les
coses, i no prengueu decisions precipitades. Doneu-vos un temps per
madurar-ho i així tindreu ben clar què voleu decidir per al vostre destí
i el de la muntanya de Tor. Moltes gràcies a tothom.
Fi de la 1a Part
-2a Part-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada